Seguint el fonament de dret primer de la Sentència del TSJIB de 16 de setembre de 2022 podem resumir els fets ocorreguts als efectes que ara ens interessa reflexionar:
S’impugna la resolución del Tribunal Económico Administrativo Regional en Illes Balears (TEARIB), de fecha 30 de octubre de 2018 … confirma que fue correcta la calificación del negocio jurídico como “donación ordinaria” y no como el contrato sucesorio “donación universal”, al tratarse los donatarios de menores de edad, los cuales carecen de capacidad para contratar, de acuerdo con el artículo 1.263 del Código Civil y el artículo 12 de la Compilación.
Per tant, la Sentència del TSJIB de 16 de setembre de 2022 és molt curiosa perquè revela un cas de desprotecció de menors d’edat que, afortunada i sorpresivament, només troben protecció per part de l’administració tributària.
Ho confessa la part que impugna l’actuació tributària: «El TEARIB resuelve que los menores de edad carecen de capacidad para ser donatarios en las “donaciones universales” … y decide [AFORTUNADAMENT] … ignorando la costumbre y la tradición jurídica en la Isla de Mallorca consistente en efectuar donaciones universales a favor de menores de edad, e incluso a favor de concebidos y no nacidos.»
Per tant, l’administració tributària esgota tota la seves possibilitats i enginy jurídic per procurar-los una protecció econòmica davant d’una situació d’embull jurídic, qualificant un negoci jurídic realitzat pels menors, baix la direcció de la seva mare, de la manera o amb el “nomen iuris” menys perjudicial enfront al desemparament econòmic d’uns menors d’edat.
«… la resolución adoptada por el TEARIB … considera conforme a Derecho la calificación realizada por la ATIB del negocio jurídico celebrado ante notario por los menores de edad, asistidos por su madre, como una donación, en lugar de considerarse como un contrato sucesorio, concretamente como “donación universal”, tal y como se recoge en la declaración tributaria presentada por los sujetos pasivos del Impuesto de Sucesiones y Donaciones».
El negoci celebrat pels menors que assumeixen la posició de donataris és de donació normal i corrent perquè no hi va haver garanties o mesures de suport necessàries per protegir la capacitat jurídica dels menors, ja que, si el negoci fos qualificat de donació universal, és a dir, com un negoci successori on es produeix la transmissió de la responsabilitat “ultra vires [donatis]” s’haurien vulnerat les previsions protectores de la capacitat dels menors que duen a entendre, per una interpretació sociològica evolutiva i d’acord als principis generals de la legislació de protecció de menors, que s’hauria d’aplicar el mecanisme protector del benefici d’inventari, sense necessitat de formalitzar-lo (malgrat l’equívoca dicció de l’art. 166,2 Cc) o d’un defensor judicial en observar-se, per part dels implicats, que l’assistència de la mare no era garantia d’indemnitat patrimonial futura dels menors enfront a possibles responsabilitats patrimonials.
Lluny de veure la part vulnerable del cas i la necessitat que, en defecte dels organitzadors del negoci jurídic perjudicial pels menors, els garants de la justícia han de trobar mecanismes de protegir l’interès superior de menor, es tracti de la situació que es tracti, sense caure en la compartimentació de la matèria jurídica i la barrera simbòlica del dret civil territorial, la STSJIB mencionada troba “extravagants” arguments per deixar de la mà del passat la protecció de les persones amb capacitat jurídica a protegir.
En definitiva, els Antecedents de fet de la sentència permeten fer-se una idea de la profunditat de desprotecció dels menors d’edat afectats quan suggereix que la capacitat jurídica és una qüestió que pot esser objecte d’integració judicial a partir de costums o tradicions jurídiques, a més apel·lant a una redacció derogada de l’art. 1 de la Compilació.
«En la Providencia … de 2021 se acordó por la Sala … la práctica de una prueba pericial a los efectos de demostrar los principios y costumbres que integran la tradición jurídica balear acerca del pacto sucesorio “donaciones universales”, de acuerdo con el artículo 1 de la Compilación, así como los artículos 8 a 13 del citado Cuerpo Legal , añadiendo que “Ante la relevancia del asunto, que afecta a una generalidad de supuestos, y por la especialidad de la materia, este Tribunal considera procedente solicitar a la Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Islas Baleares para que emita un dictamen académico, a la mayor brevedad posible, a los efectos del artículo 340 de la LEC, un informe acerca de la costumbre y principios que integran la tradición jurídica balear acerca de las donaciones universales y requisitos de capacidad“.»
Aquest argumentari sobre costums i tradicions jurídiques és del temps de la imbecillitas sexus:
Quina capacitat jurídica tindríem les dones si ens la fan dependre del dret foral o territorialment excepcional expressat en els costum i principis que integren una obsoleta tradició jurídica que, de manera inconstitucional, pretenen aplicar els òrgans judicials?
Hauríem de plantejar-nos el construir un dret que tingui com a fi sempre l’esser humà, la humanització. Així seria si quan qualsevol tribunal que observi la situació de vulnerabilitat econòmica i la utilització de menors per planificacions fiscals, actuàs i trobàs realment un dret a aplicar, que lluny d’estavellar-se contra barreres simbòliques, les traspassés, fixant les fonts essencials de qualsevol sistema de drets que aspiri a ser just.
(continuarem)