El mecanisme del dret civil autonòmic per incidir, des d’allò particular (és a dir, la connexió darrera amb el ciutadà, la base territorial més propera amb el resident, les institucions autonòmiques), en allò global (la necessitat d’habitatge i la pèrdua del vincle entre resident i propietari del sòl) són les prohibicions de disposar quan el comprador és un no-resident a les Illes. Prohibició que ha de ser imposada per llei que actui la “funció social”, durant un temps determinat, como, per exemple, 2 anys, una vegada declarada la situació d’interès general que és garantir el sostre on viure dignament als residents de llarga estada, a les Illes.
Incidir des d’allò particular, amb els mecanismes senzills que es tenen, en un problema global, com és l’habitatge, es basa en la regla de la “sustentabilitat” (“pensa global, actua local”), una idea distinta a la “sostenibilitat”, perquè en la sostenibilitat sempre s’espera la resposta, la solució des de fora (des de la UE, per exemple), mentre que en la “sustentabilitat”, el mecanismes comencen des d’un mateix, des de dins.
Què puc fer jo, legislador balear, amb les meves eines, per, actuant localment (des de les competències autonòmiques), contribuir a alleugerir un problema global?
Llodrà-Grimalt: Prohibicions de disposar i comprador no-resident